L’esport femení és imperceptible als mitjans de comunicació. Tenim equips destacats que només són visibles als mitjans quan assoleixen èxits, però no hi ha seguiment de les seves trajectòries.
Un exemple és el primer equip de la lliga femenina del Club Patí Voltregà, que ha ocupat alguns espais en proclamar-se per sisena vegada campió d’Europa d’hoquei sobre patins. Un altre exemple anterior van ser els títols assolits i la gran temporada del primer equip femení de l’RCD Espanyol, i actualment la temporada que està fent el primer equip de la lliga femenina del Futbol Club Barcelona. Només en sabem de forma puntual els èxits, però no hi ha seguiment.
El digital esportiu Fosbury regularment monitoritza aquestes absències reiterades. Va analitzar les 300 primeres portades del 2018 del diari L’Equipe, una capçalera de referència a Europa que sovint dedica la primera pàgina a altres disciplines diferents al futbol. De les 884 notícies de portada, només 48 tenien com a protagonistes les dones: això és un 5,43% de presència femenina. Pel què fa als diaris esportius de l’Estat espanyol, de les 1.400 portades de l’any 2017 analitzades, només 14 eren protagonitzades per dones. Dos dels quatre mitjans analitzats no havia dedicat ni una sola portada a una dona esportista.
Fosbury també va analitzar la presència de l’esport femení als Telenotícies de TV3 l’any 2017, en el bloc d’esports de 100 informatius. El resultat, desastrós, va ser que el masculí ocupava una quota de pantalla del 96,52% (un 71,83% el futbol), cosa que comporta que només es va dedicar un 3,58% a l’esport femení. També van analitzar la quota de pantalla dels blocs esportius a IB3 i el resultat, una mica millor però igualment desastrós, va ser d’un 8,08% de quota de pantalla per l’esport femení, mentre que el masculí representava el 91,92%. Són resultats que, encara que puguin haver millorat molt lleument, evidencien la manca d’interès que el periodisme posa en l’esport de competició en primera línia practicat per dones.
#OnSónLesDones va fer una anàlisi sobre la presència de dones opinadores en l’àmbit esportiu als mitjans i els resultats van ser demolidors: el 91% de les opinions eren d’homes, només el 9% eren opinadores.
La revista Forbes, en les seves dades sobre persones més riques del món, dedica una categoria al món de l’esport. L’any 2018, entre les 100 primeres persones no hi havia ni una sola dona, cosa que evidencia les diferències de salaris, contractes i publicitat.
Un brutal exemple el trobem a la Reial Federació Espanyola de Futbol, que no només no actua de forma activa i necessària contra aquesta bretxa salarial indigna, sinó que promociona trofeus amb grans desigualtats. El títol de la lliga femenina té un premi de 1.352,28 euros i la Copa de la Reina no té compensació econòmica, mentre en la lliga masculina els sous són milionaris i l’equip guanyador de la Copa del Rei s’emporta 1 milió d’euros. Aquesta desigualtat té una part important de l’origen en la invisibilitat de l’esport femení als mitjans i hauria de portar a una reflexió. Les desigualtats no són naturals i els mitjans construeixen imaginari.
Comunicacio Participativa 