“Al poble, pa i circ”, deia el poeta satíric Juvenal, i és el que els diferents governs populistes han desenvolupat. Els mitjans de comunicació actuals han esdevingut el circ, i la forma d’oferir la informació sovint s’assembla més al circ que a la realitat: manipulació de dades, magnificació de fets o informacions falsejades, ben adobades amb tertúlies histriòniques, que són més a prop de les populars tertúlies roses que no pas de ser un complement d’informació política, social o econòmica.
A aquest paper contemporani de donar informació sobre l’actualitat, els mitjans hi han afegit la precarització de la informació: la realitat s’emmotlla a les seves opinions i finançadors. Opinions diverses que, cridant, interrompent, imposant, acaben dibuixant al públic l’imaginari de la realitat. Res de nou sota el sol, Plató ja feia al·legoria amb la caverna.
Aquesta actualitat informativa ha desenvolupat un nou escenari, la creació i banalització del mal. Partim de casos com el d’Altsasu, en què una baralla de bar s’ha convertit en terrorisme, o casos de violació grupal en què s’ha exonerat els culpables. La lectura interessada de la realitat, l’espectacle mediàtic i el desig insaciable de titulars han generat informacions simples, poc acurades, lineals, que poc ajuden a entendre una realitat complexa.
El populisme periodístic, dels mitjans, ha exercit d’elixir d’insensibilització social i de desinformació; així, l’espectacle es porta fins a la saturació i anestesia les opinions pròpies. La manca d’anàlisi real, la complicitat amb els abusos, acaba creant la banalització del fets. En els darrers anys tenim un llistat interminable d’exemples contraposats que han abonat la por i han creat assenyalament. El cas de l’imam de Ripoll és un exemple de dispensa dels mitjans mentre que el cas Altsasu o del Tsunami Democràtic ho és de culpabilització extrema. La mateixa exposició de fets de violència masclista s’acosten més a l’espectacle que no pas a la informació sensible i sensibilitzadora.
La informació ha perdut, en la majoria de grans mitjans, el seu factor pedagògic i ha maximitzat el seu caire exhibidor d’una realitat que volen simple, elemental, que aplana i insensibilitza. Els mitjans han banalitzat i han encobert la maldat dels actes, mentre en sobreexposaven d’altres per crear terror. La por i la inseguretat social han creat el “a por ellos”, i ara, ellos i elles som tots.
Comunicacio Participativa 