Una pandèmia és notícia, i tant! No només això sinó que els mitjans i professionals han de complir el paper de corretja de transmissió de recomanacions i missatges per tal de fer-ho arribar a la població. Però, com tot, l’excés provoca saturació i la saturació, desinformació.
La mateixa informació de formes diferents per vies nombroses; o bé, la mateixa informació en forma de polèmica; o bé, la mateixa informació en tertúlies a les quals no hi ha cap expertesa; o bé… la saturació informativa sobre la Covid-19 és tan alta i els interessos tan diversos que els missatges es desdibuixen i, finalment, si el missatge ja és per si mateix prou complicat (fases, franges horàries, franges d’edat…) acaba derivant en la desesperació vital de dos mesos de confinament.
A la saturació podem sumar la conspiranoia liderada per alguns mitjans i per líders polítics i internacionals concrets. Finalment tenim la saturació fins a l’extrem d’activitats diverses des de la distància i aprofitant les eines tecnològiques en forma de videoconferències o informacions diverses, diferents i, sovint, contradictòries de les xarxes socials. I com oblidar l’univers de les fake news!
Retenir, analitzar, processar totes les dades esdevé gairebé inhumà. En l’era digital, a més les contínues notificacions informatives a la que se sotmet la societat acaba comportant un cansament del públic i, per tant, la pèrdua de centralitat, la manca d’eficàcia informativa i la desmobilització cognitiva.
Actualment els comportaments que se’n deriven d’aquesta aberració del procés comunicatiu estan comportant importants conseqüències sanitàries. La psicologia de la memòria ens diu que el comportament humà és una resposta adaptativa al medi però, també, fruit de l’experiència prèvia o el coneixement. Aquesta pandèmia ens ha agafat sense prevenció, no tenim vivència anterior i la sacietat informativa fa difícil la seva selecció, captació i interpretació.
Com abordar professionalment aquesta hiperestimulació? Hi ha altres perspectives possibles? S’han multiplicat els mitjans de comunicació, els espais informatius i la forma com s’arriba al públic. La disponibilitat informativa és permanent i, per tant, caduca gairebé de forma immediata. És la paradoxa de l’instant que no permet un relat coherent ni sedimentar els coneixements. Tenim un bon còctel i un munt d’invisibilitats i oblits en la reconstrucció que tenim al davant.
Comunicacio Participativa 