Tag Archives: relacions socials

Vint anys d’Observatori

Article publicat a Mèdia.cat

Fa vint anys va néixer l’Observatori de les Dones als mitjans de comunicació, un espai que «vol promoure una cultura crítica en relació al paper de les dones en els mitjans de comunicació». L’Observatori és un projecte pioner que arriba de la mà de Drac Màgic i  està format per 32 ajuntaments –en els seus inicis només eren cinc– i que ha impulsat diversos projectes en l’anàlisi del tractament dels mitjans del paper i aportacions de les dones, la presència femenina o el tractament de la violència masclista. 

La lectura imprescindible de l’Observatori en aquests anys ha estat d’una visió prismàtica: anàlisi de notícies, anuncis, programes d’entreteniment… però també accions: tallers, cinefòrums, exposicions, guies. L’activitat ha estat perseverant i els projectes múltiples. Un dels projectes iniciats de forma destacada és el concurs «Reimagina’t» dirigit a joves entre 12 i 18 anys, que promociona la creació de productes audiovisuals lliures d’estereotips. La pedagogia activa i la implicació del jovent com a eina i aposta de futur per combatre les desigualtats. Enguany celebren la 13a edició del concurs a partir del qual han fet formació; hi ha participat més d’un miler de joves i s’han generat centenars de vídeos des del punt de vista dels i les joves des d’una mirada positiva.

Continua la lectura de Vint anys d’Observatori

Testimonis i tertúlies

Article publicat a Mèdia.cat

No recordo el dia que vaig començar a pensar que els testimonis a les notícies eren poc rellevants. La veritat és que no ho són, però el caire que sovint tenen les notícies amb declaracions de persones que aporten poca o nul·la informació és alt. Un exemple el podem trobar en informacions sobre violència masclista en què s’entrevisten veïns de la víctima i testimonis com aquests es converteixen en la base d’una notícia.

De la mateixa manera, tampoc no recordo el dia en què vaig començar a identificar tertúlia amb turra devastadora. D’una banda, qui participa a les tertúlies solen ser les mateixes persones a diversos mitjans i, d’altra banda, es parla de tots els temes com si tothom en fos especialista.

Continua la lectura de Testimonis i tertúlies

Violència vicària i frivolitat informativa

Article publicat a Mèdia.cat

Dues nenes de Tenerife són tristament conegudes a partir de la seva desaparició. La violència vicària ha sortit de l’armari i ha estat a la primera plana durant dies. El que el moviment feminista i moltes juristes o treballadores especialitzades en l’àmbit de la violència masclista han denunciat durant anys ha arribat a les portades. El que podria ser una notícia destacada –el fet que per fi es reconeix com a tal aquesta violència– es viu amb tristor no només per la mort de les nenes sinó pel tractament mediàtic que se’n fa.

El seguiment minut a minut d’un tema que hauria de provocar vergonya política, jurídica i social. Ha acabat sent d’una frivolitat extrema.

Continua la lectura de Violència vicària i frivolitat informativa

Sobre l’expertesa

Article publicat a Mèdia.cat

Segons el diccionari, una persona experta és la que té molta experiència o que és molt hàbil en una activitat. La que sap molt d’una matèria i que és consultada si hi ha un desacord. Sinònim: una especialista. L’expertesa als mitjans de comunicació sovint és la veu del coneixement però, al meu entendre, tot depèn del mitjà on es difon.Amb la pandèmia aquesta pregunta plana sovint sobre les audiències.

Quan analitzem el tipus de persones expertes, quina experiència aporten, quina ideologia tenen… tot plegat sovint afecta com se’ls presenta i a la credibilitat. Una persona experta als mitjans de comunicació acaba sent un oracle inqüestionable. Ara, per exemple, les dades sobre infeccions, incidència, morts… són confuses. També ho són les polítiques socials, sanitàries i econòmiques que molts països estan adoptant. En aquest maremàgnum sovint les veus expertes donen certeses, o les imposen?

Continua la lectura de Sobre l’expertesa

El llarguíssim dia de la marmota

Article publicat a Mèdia.cat Foto d’Elisenda Rovira

Donar veu a les dones als mitjans segueix sent una tasca complicada. Les agendes dels mitjans no han tingut –no tenen encara– en compte les veus de dones expertes. Els recomptes del baròmetre #Onsónlesdones dels darrers anys mostren evolucions no sempre positives. Estem parlant d’espais d’opinió i expertesa, espais ocupats per un sol gènere. Es parla de meritocràcia però podríem parlar dels mèrits i ens sorprendrien les conclusions.

La veu de les dones als mitjans reflexa tots els estereotips socials i totes les invisibilitats. Al darrer informe de recompte, #Onsónlesdones diu: “I sí, continuem atrapades en un llarguíssim i emprenyador dia de la marmota. Quatre anys i disset recomptes (entre recomptes generals i específics) després, en cada informe hem de repetir gairebé les mateixes paraules, les mateixes anàlisis, les mateixes denúncies, les mateixes propostes”. Aquest informe recull que en plena pandèmia, del total d’opinions expressades als mitjans (2.051), només una quarta part són dones (548).

Continua la lectura de El llarguíssim dia de la marmota

El còctel de la saturació informativa

Article publicat a Mèdia.cat

Una pandèmia és notícia, i tant! No només això sinó que els mitjans i professionals han de complir el paper de corretja de transmissió de recomanacions i missatges per tal de fer-ho arribar a la població. Però, com tot, l’excés provoca saturació i la saturació, desinformació.

La mateixa informació de formes diferents per vies nombroses; o bé, la mateixa informació en forma de polèmica; o bé, la mateixa informació en tertúlies a les quals no hi ha cap expertesa; o bé… la saturació informativa sobre la Covid-19 és tan alta i els interessos tan diversos que els missatges es desdibuixen i, finalment, si el missatge ja és per si mateix prou complicat (fases, franges horàries, franges d’edat…) acaba derivant en la desesperació vital de dos mesos de confinament.

A la saturació podem sumar la conspiranoia liderada per alguns mitjans i per líders polítics i internacionals concrets. Finalment tenim la saturació fins a l’extrem d’activitats diverses des de la distància i aprofitant les eines tecnològiques en forma de videoconferències o informacions diverses, diferents i, sovint, contradictòries de les xarxes socials. I com oblidar l’univers de les fake news!

Continua la lectura de El còctel de la saturació informativa

Reconeixement i mitjans locals

Article publicat a Mèdia.cat

Els mitjans locals de comunicació són mitjans lligats a la realitat local, són notícies que no trobes enlloc més i que fan una funció de cohesió veïnal i comunitària important.

Els mitjans de comunicació local són sovint impulsats per entitats que tenen un objectiu social més que econòmic i que tenen anys d’història a les seves planes, a les seves pantalles, a les seves ones.

Els mitjans locals comuniquen allò que viuen i veuen des de la voluntat, des de la militància local, des del voluntariat comunicatiu. Són escoles de formació de noves i nous periodistes. Són espais de comunicació transversal, des de la història a l’actualitat. Són espais de recuperació i coneixement i reconeixement local.

Continua la lectura de Reconeixement i mitjans locals

Els límits de la llibertat d’expressió

Article publicat a Mèdia.cat

Portem dies parlant de com els mitjans inventen, criminalitzen, deshumanitzen. Ara ja hem passat la barrera i parlem directament d’amenaces, befa i actituds que van força més enllà de la manca de respecte.

La llibertat del president Puigdemont a Alemanya va sublevar alguns periodistes. Jiménez Losantos va fer un editorial radiofònic on va afirmar: «A les Balears hi ha uns 200.000 alemanys d’ostatges. A Baviera poden explotar cerveseries», exhibint la seva ràbia. Posteriorment, després de l’atropellament massiu de Munic, un altre mitjà, Alerta Digital, feia el titular «El karma existe».

Quan els mitjans exhibeixen tan impunement la ràbia, quan fan befa i amenacen amb tanta llibertat, mentre criminalitzen qui es mobilitza pacíficament o empresonen aquells que fan cançons contra la monarquia, la llibertat d’expressió està molt en entredit.

Continua la lectura de Els límits de la llibertat d’expressió

Les sense veu – The voiceless

BIG-BANNER-839x463PX.jpg_223078711

Versió en  català de l’article publicat originalment en anglès a Catalan International View

En una societat plural i diversa, que fem créixer i on participem de manera activa en tots els espais, per què la nostra veu és invisible i inaudible? Com es pot explicar que, sent les dones el 51% de la població, als mitjans la proporció sigui marcadament inferior de manera continuada i consistent?

Són paraules del manifest “On són les dones” que denuncia la manca de presència de les dones als mitjans de comunicació de Catalunya: la meitat de la població i no tenim veu.

Continua la lectura de Les sense veu – The voiceless

Compartint informació

sdfsdf

Article publicat a Mèdia.cat

Les xarxes ja formen part dels mitjans, la seva utilització sol ser referent per una part important de la població, més que els mitjans convencionals. Aquests dies les xarxes cremen, no són alienes les mobilitzacions constants i la tensió política creixent.

No és un fenomen nou, la rapidesa de resposta de la gent en la producció de textos, àudios, fotos, il·lustracions o vídeos que tenen missatge i/o enginy és inesgotable i rapidíssima. També ho és la bona fe (i la mala fe) en la producció i difusió de missatges, que no sempre responen a veritats o realitats tot i la versemblança.

Les darreres setmanes la versemblança ha acabat sent perillosa, totes i tots sabem que hi ha coses possibles, més que possibles, i que poden ser reals però optar per la invenció i difusió de missatges que reprodueixen una possible veritat no és, al meu entendre, la millor manera de fer-ho visible.

Continua la lectura de Compartint informació